Volver

30/10/2013

Les petites grans coses que ens encoratgen a treballar per un món millor

dinar CME Barcelona

El passat 24 d’octubre, en el marc del Congrés “Pel dret a una educació de qualitat”, organitzat per Educació Sense Fronteres (ESF), el grup de coordinació de la Campanya Mundial per l’Educació (CME) a Catalunya va tenir l’oportunitat de dinar amb Camilla Croso (presidenta de la CME). També ens va acompanyar en aquest dinar Leticia Silvela (coordinadora de la CME a Espanya). Anna Rossell, membre de VOLS (una de les entitats del grup de la CME a Catalunya) ens ha fet arribar les seves reflexions després d’aquella trobada.

Qui més qui menys ha tingut en la seva vida professional l’experiència d’un congrés, d’unes jornades de treball, d’un simposi; qui més qui menys sap d’aquests encontres, de la seva utilitat quan estan ben pensats i organitzats, i també sap que, en el seu marc, tan importants com les ponències i els debats que hi tenen lloc, són les trobades i les noves coneixences que es fan pels passadissos, en les pauses, o bé a l’hora del dinar o del sopar. Perquè sovint són aquests petits moments els més intensos, aquells que ens permeten conèixer de prop altres col·legues, els seus projectes, les seves vivències personals, les situacions que els ocupen i els preocupen de manera més sensible i és d’aquests moments que aprenem més, perquè ens arriben més endins, perquè es produeix un intercanvi més proper i autèntic.

El dia 24 d’octubre vaig el privilegi de compartir amb altres professionals de l’educació un d’aquests dinars enriquidors i entranyables en el marc d’un congrés que aborda un tema tan fonamental com necessari, més encara en aquests temps en què els governs dels anomenats “països del nord” –uns més que altres– redueixen progressivament la inversió en els sectors més necessaris i sensibles, aquells que són essencials per a la construcció d’una societat justa, democràtica i igualitària en drets.

Tots/es els/les professionals que sèiem a la taula –onze– teníem a veure amb l’educació, però tots/es teníem encara més en comú: tots/es treballem activament en la Campanya Mundial per l'Educació (CME). Ocupàvem una taula rodona, la qual cosa va facilitar que poguéssim portar una única conversa.

Les breus presentacions ens van fer veure la diversitat dels llocs des dels quals treballem per una mateixa causa i l’enriquiment –per les diferents perspectives- que això suposa per a la Campanya, que precisament aquest any posa el seu accent en l’educació inclusiva i en la riquesa que aporten les diferències a qualsevol grup.

Vam parlar de temes molt variats, tots importants: les accions que emprenem en comú els equips regionals de la CME a Espanya i les que organitzem de manera diferent segons la regió, en funció de la situació concreta i de les forces i mitjans de què disposa cada grup local; algú va preguntar com veia la CME el plantejament del discurs de Malala Yousafzai, la noia paquistanesa de catorze anys que va ser víctima d’un atemptat per tenir la valentia de defensar el dret a la formació de les dones al seu país. Vam parlar de la importància de fer arribar els resultats aconseguits per la CME des dels nivells més alts de decisió fins al dels/les activistes que treballem a peu de carrer per atiar la motivació de tots i totes, però també per l’enorme transcendència que té que la nostra lluita –la nostra feina- i que els resultats obtinguts quedin documentats per a les generacions futures. Vam parlar de la importància dels moviments cívics en la construcció d’una societat humanista i humanitària en què no es valorin tant els resultats escolars mesurables, els resultats entesos com a coneixements enciclopèdics i de preparació per a perpetuar un sistema que fa temps que ha demostrat la seva inutilitat per al benestar de la majoria. Vam parlar d’una iniciativa de voluntaris gallecs que estan viatjant per tot el món i reuneixen dades per comprovar l’èxit de l’esforç de tanta gent que treballa per a la CME.

Vam parlar, en fi, de les petites grans coses que ens encoratgen a seguir treballant en la direcció que ho fem, ampliant cada vegada més la xarxa. Vam sortir d’aquest dinar més alimentats físicament i espiritualment. Personalment vaig sortir més resolta a treballar perquè arribi el dia que “bon resultat escolar” sigui aquell en què es mesuri el vertader creixement de la persona en funció del bé comú, perquè arribi el dia que la felicitat d’una població no es mesuri en termes de diners (del PIB), sinó dels millors valors humans.