Volver

15/10/2009

L’Ens De Comunicació Associativa fa públic el seu posicionament sobre el cas Felix Millet

logo Ens de Comunicació associativa

L'Ens de Comunicació Associativa, entitat que agrupa 22 federacions de l'associacionisme cultural català, davant dels fets que darrerament s'estan coneixent sobre la gestió del Palau de la Música Catalana, vol comunicar el següent:

-1er Manifestem la nostra perplexitat sobre el com i el perquè s'han pogut realitzar tantes irregularitats i en tant de temps, sense que no hagin estat detectades.

El Palau de la Música Catalana és una obra social i arquitectònica emblemàtica, però no és un referent a l'hora de parlar de gestió cultural dins de l'associacionisme català.

La quantia de l'estafa i el frau, tant la que s'ha reconegut en la declaració de culpabilitat com la que es dedueix del debat públic originat, és de tals proporcions que no solament justifica el malestar de la massa coral de l'Orfeó per les desatencions que ha patit, sinó que indigna el conjunt de la cultura popular per la multitud d'instal·lacions que podrien haver estat arranjades amb els diners que han anat a parar al domini privat i la dinamització que s'hagués pogut incentivar amb tants recursos. Suggerim la comparació del total de l'estafa feta sobre la base dels diners aportats per les institucions públiques i els pressupostos que aquestes dediquen a les associacions i a la cultura popular. Sembla una evidència que, al marge de la sentència judicial que dirimirà les responsabilitats, les institucions polítiques s'haurien de plantejar una actuació exemplaritzadora. És per tot això que el judici a Fèlix Millet i els seus col·laboradors no s'ha de convertir en un judici al món associatiu cultural català.


2on- Per llei, existeixen des de fa molt de temps, els instruments i les eines de control regular de les entitats, fundacions i organisme similars. Les obligacions recauen en els socis, patrons i administracions quan es parla de consorcis com és el cas del Palau de la Música Catalana. És del tot inadmissible que ara els responsables institucionals "avisin" de més controls i filtres a les entitats, quan han estat precisament ells els que no han complert amb les seves obligacions, fins al punt que se'ls en poden demanar responsabilitats. No tot ni tothom es pot posar en el mateix sac. Des de sempre, els limitats recursos econòmics que el món associatiu cultural ha rebut de les administracions públiques han estat fiscalitzats i no solament se n'ha demostrat el bon ús, sinó que el seu benefici social ha estat multiplicat de manera exponencial per la pràctica i les activitats dutes a terme, per la immensa aportació de capital humà altruista i voluntari. A cadascú les seves responsabilitats.


3er- Catalunya s'ha forjat en aquests darrers dos-cents anys dins d'un model d'acció social i cultural liderat per la seva societat civil i en concret pel moviment associatiu en les seves diferents manifestacions. Molts pobles i barris del país disposen d'equipaments construïts i gestionats per aquesta iniciativa associativa. No ens podem permetre que es qüestioni aquest treball i esforç que diàriament milers i milers de persones culturalment actives duem a terme. Fets com els que ara han sortit a la llum pública no poden eclipsar de cap de les maneres la realitat social i cultural que significa per al país el poder disposar d'una extensa xarxa associativa, de la qual l'Orfeó Català n'és un dels molt bons exemples.

Barcelona, octubre de 2009

Fuente: http://www.ensdecomunicacio.cat/portal/index.asp